Darrera entrega d’aquest interessant article. Esperem que us hagi agradat aquesta completa introducció al fascinant món del clavecí.
De “l’Hortus Conclusus” a una nova faula del bosc
En la imatge del damunt podeu veure el meu clavecí de fusta de cirerer silvestre amb els seus càlids tons vermells naturals. M’agrada aquesta foto per tots els rics matisos vermells que hi ha al voltant. És feta el 2011 a la Capella del Convent de les Josefines de Terrassa, en un moment de la presentació teatralitzada que Susanna Mendoza i jo (Duo Parthenia) vàrem oferir abans d’interpretar l’ “Ave Maria Bach/Gounod”.
Contemplar la forma del creixement de l’arbre en la caixa del meu clavecí em recorda d’on prové. Del bosc, on l’aire és dolç, penetrant i estimulant. Des del primer moment que el meu home em va sentir tocar el clavecí, ens va imaginar a mi i al meu instrument transportats al mig del bosc, jo tocant vestida de blanc. Al final, en lloc de dur el clavecí al bosc, hem creat la nostra pròpia faula en què els éssers del bosc vénen al clavecí.
Primer un follet jovenet i juganer i després les seves amigues, tres fades germanes, es desperten l’un rere l’altre, atrets (per les seves supersensibles facultats d’oïda) cap a una música (la meva interpretació de The Queenes Alman, de William Byrd) tan màgica i poderosa com les seves facultats de volar a través mateix dels vidres dels finestrals per tal de ser a prop del meu clavecí i ballar una dansa en l’estil entremaliat de les fades.
El follet troba les tres germanes presa d’una metamorfosi causada per la música . . . fins a convertir-se en uns personatges immortals universalment reconeguts. Les fades es lliuren amb un somriure, els seus vestits esdevenen transparents… però el follet està trist, mancat de les seves companyes de joc.
Mireu i escolteu “The Queenes Alman (William Byrd 1543-1623)”, i al final coneixereu el destí de les fades. Una pista: “Byrd” comença per “B”, i també _ _ _ _ _ _ _ _ _ _.
Aquí acaba l’article en set parts «El clavecí en el seu context històric», escrit especialment per a aquest blog per la clavecinista Lissa Burkholder. La traducció al català i a l’espanyol és obra de Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz.