Aquesta és la tercera entrega de l’article “El clavecí en el seu context històric” de Lissa Burkholder. Per a consultar les anteriors entregues consulteu els posts de mesos anteriors.
III. Els Ruckers i Anvers: l’epicentre
Doncs bé, aquests constructors inquiets, inventius i inspirats, els Ruckers i els fills, van ser certament productius (els acadèmics n’estimen una producció de fins a vuitanta instruments per any). Però la situació no sempre era plàcida, ni tampoc previsible, ja que tot i que l’any 1550 la ciutat d’Anvers era «el centre de tota l’economia internacional» va haver de passar tot tipus de vicissituds a mesura que avançava el segle.
Aquell Anvers era l’equivalent de ciutats com Tòquio o Nova York de l’actualitat. Es van amassar fortunes amb el comerç, inicialment del pebre (atracaven al port vaixells portuguesos carregats de pebre i canyella) i després amb el de l’argent i el del tèxtil. La també flamenca ciutat de Bruges havia perdut el seu estatus de port, en quedar obstruït pels sediments arrossegats pel Zwin, i el port d’Anvers va assolir-ne la preeminència, situat com estava a l’estuari d’un riu subjecte a les marees, com ara l’Escalda. Segons l’enviat venecià, cada dia hi passaven centenars de vaixells. Amb una borsa altament eficient, els financers van prestar diners al govern anglès durant trenta anys (del 1544 al 1574), ja que els banquers londinencs no tenien prou pes per operar a aquella escala. S’estima que el port d’Anvers proporcionava a la corona espanyola set vegades més ingressos que les Amèriques. L’abundància es notava arreu: aristòcrates rics, mercaders benestants… Es gastava no només en les coses del dia a dia; també en quadres, en roba de fantasia, en música… I la música, en aquella època, no eren cadenes estèreo d’alta fidelitat, sinó INSTRUMENTS. Analògics. Acústics. I tothom volia tenir un clavecí a casa, i si no era un clavecí, doncs un virginal; o potser un de cada. A les filles se’ls prohibia de treballar, pero se’ls permetia d’estudiar música i tocar aquells instruments adorables. Hi havia demanda, i els Ruckers van saber satisfer aquesta demanda.
La classe de música, de Jan Vermeer