Hi ha qui questiona la trobada, a les acaballes del segle XVI, del cos incorrupte de la màrtir romana Santa Cecília (S. III?), que Stefano Maderno diu en una inscripció haver vist tal i com la va escolpir, indicant amb els seus dits “1” i “3”, la creència catòlica en la Santíssima Trinitat, tres persones en un sol Deu.
També està envoltat en misteri l’associació d’aquesta màrtir romana en particular amb la música, que tan popular va ser que el Papa Gregori XIII la va declarar Patrona de la música i dels músics en 1584:
Alguns pensen que es relaciona a Sta. Cecília amb la música perquè es diu que quan es va casar per desig de son pare (malgrat haver-se ofert al Senyor), mentre els músics tocaven, la santa cantava a Deu dins el seu cor.
La santa li revelà al seu espòs pagà Valerià que ella podia veure al seu àngel custodi, que s’ofendria si ell no respectava la seva virginitat, i a qui ell també veuria si creia en el Deu verdader i es batejava, cosa que ell va fer. Tant Valerià com el seu germà foren martiritzats després de convertir-se a la fe cristiana. Sta. Cecília va ajudar a moltes altres persones a convertir-se també, i per això la condenaren a morir ofegada a casa seva pels gasos d’un forn. Acabaren el seu martiri decapitant-la.
El professor d’Història de la Música Jesús Ignacio Pérez Perazzo explica en “Santa Cecilia: ¿Patrona de la Música y de los Músicos?” dos raons més probables del seu famós patronatge:
“El fet més probable per a que se la relacioni amb la música és, perquè des de molt jove i d’acord amb els costums i tradicions de les famílies patrícies romanes, Cecília es deuria iniciar i tocar algun instrument musical, probablement la lira, la cítara o algun tipus d’arpa de les utilitzades per les dames de la societat romana.
“[… A més,] El text de l’Acta diu: ‘Candentibus organis Cæcilia Domino decantabat dicens…’ o el que és igual: ‘Mentres estava al forn al roig viu, Cecília cantava al senyor dient…’. El copista de l’època en que es va realitzar la transcripció degué traduir la paraula orgue -que per a l’època de Cecília, segle III, significava: espècie de manxa, eina o utensili per fer insuflar aire-, pel neologisme amb que anomena l’instrument musical actual que va derivar del Hydraulis utilitzat pels romans per animar inclús les festivitats del circ romà.